El cos de la marioneta ni pot abandonar-se limitant-se a penjar dels fils, ni ha d’esbarriar-se arrossegant-se amb malaptesa sobre el tapís.

Entre la marioneta objecte i la marioneta subjecte, és on ha de situar-se l’operador. Ell ha de crear el pont de transició en el buit que separa ambdós conceptes. Ha de generar i absorbir, simultàniament, l'energia cinètica de la qual es nodreix el seu personatge sense trencar cap dels eixos de la seva línia de gravetat: només d'aquesta manera la marioneta podrà protagonitzar per si mateixa la vida que se li atorga.